Bon dia, mitjanit

La Sasha Jansen és una anglesa de mitjana edat que torna a París el 1938 després d’una llarga absència i allà s’enfronta als pensaments i les emocions que li desperta la ciutat on va estimar; tot li recorda que ja no és jove, i sobretot no pot oblidar la pèrdua ni el dolor. Busca consol en la beguda i en les converses amb estranys, alguns tan perduts i desesperats com ella. Els pensaments de la Sasha pivoten entre el passat i el present mentre ella va entrant i sortint de cafès sòrdids i d’habitacions d’hotel la misèria de les quals intenta ignorar dient-se que allà, almenys, serà lluny de qualsevol perill: «Una habitació és un lloc per amagar-se dels llops de fora i això és tot.» A Bon dia, mitjanit la finesa commovedora i la subtil ironia de Jean Rhys entreteixeixen el vagareig de la protagonista amb la seva subjectivitat: «Aquesta maleïda habitació està saturada de passat… És totes les habitacions on he dormit mai, tots els carrers pels quals he caminat mai. Ara tot desfila en una processó ordenada, ondulant, per davant dels meus ulls. Habitacions, carrers, habitacions, carrers…» Una obra mestra en la seva primera traducció al català.