Entre dones soles

Entre dones soles, escrita l'any 1949, un any abans de la seva mort, mostra el Pavese més madur, el novel·lista capaç de crear una atmosfera amb una economia de detalls sorprenent. Pavese hi descriu l'alta societat del Torí de postguerra, que comença a aixecar el cap entre edificis encara esfondrats pels últims bombardeigs. Clelia, la narradora, és una modista d'origen humil que ha prosperat a Roma i que al cap dels anys torna a Torí, la seva ciutat natal, on fa dues amigues entre l'alta burgesia piemontesa. Tant Rosetta, la burgesa suïcida, com Momina, aristocràtica i amargada, no saben què és treballar, i mai no s'han hagut de guanyar la vida. Assetjada per les insinuacions de tots els homes que la voldrien seduir, Clelia no ha trobat un home que pugui estimar, potser perquè la seva mare li va inculcar que un marit és «un trist assumpte» i que «els homes no són dolents sinó estúpids». Atrapada en un cercle d'enveges, rancúnies i insatisfaccions, Clelia aprendrà que no podem estimar un altre més que a nosaltres mateixos. Qui no se salva tot sol, no el salva ningú.