La viuda prenyada

Som a l'estiu del 1970, llarg, idíl·lic i molt calorós. En un castell italià, mitja dotzena de joves anglesos naveguen per les agitades aigües de la transició a l'edat adulta. En plena revolució sexual, es passen les hores explorant els límits de les coses i de les relacions entre els dos sexes. Les noies actuen com si fossin nois; descarades, desinhibides, independents i segures d'elles mateixes, prenen la iniciativa i s'alliberen gràcies als anticonceptius. Els nois, per la seva banda, continuen comportant-se com els nois ho han fet sempre. Espavilat, divertit, estudiant de literatura i obsessionat amb la novel·la anglesa, en Keith Nearing està a punt de fer vint-i-un anys i durant aquest estiu, que promet ser el de la seva vida, intenta treure el màxim profit del comportament exuberant i desacomplexat de la seva nòvia i les seves amigues.
La viuda prenyada és una obra divertida i intel·ligent, molt àcida i per moments brillants. Explora la llibertat i la despreocupació dels anys de la primera joventut i, amb més contenció, explora també el pas del temps, la càrrega dels anys i la maduresa.