El bigoti

"Un dia decideixes afaitar-te el bigoti que has lluït durant deu anys. Vols sorprendre la dona i els amics, gaudir del joc, les reaccions i els comentaris. Però la teva dona no s’hi fixa i els teus amics no recorden haver-te vist mai amb bigoti. La realitat es deforma, la memòria flaqueja i el teu món es comença a esfondrar. La simple afaitada serà el primer pas cap a una onada de pànic que et portarà molt lluny. Potser volen fer-te creure que has perdut el cap? La broma es converteix en una perillosa falla que creix al teu voltant a una velocitat vertiginosa. S’esmicola la confiança en tots els que t’envolten i, amb un canvi brusc de perspectiva, fins i tot acabaràs dubtant de l’existència de la teva ciutat.

El bigoti és un sorprenent joc de prestidigitació literària que s'encamina cap a l'horror. Un intens vertigen, un viatge en espiral."

L'obra comença com una comèdia innòcua: el protagonista decideix afaitar-se el bigoti, que des de fa anys exhibeix com a mostra d'identitat. Quan, tot d'una, constata que ningú sembla recordar aquest tret, la seva identitat i la seva vida comencen a trontollar sota els dubtes existencials que un fet tan anodí i alhora terrorífic genera.

És aquest salt abismal entre la comèdia i l'horror, la quotidianitat i l'excepcionalitat, allò que l'autor francès domina a la perfecció; la narració es va decantant de la realitat a la imaginació, esmicolant-se i fent sorgir de les seves pròpies cendres textuals les bifurcacions que fan inhabitable qualsevol malson. Una passejada literària per la part més fosca de l'ésser humà, aquella que està dominada pel desconeixement d'un mateix. En definitiva, una mostra de la feblesa de tota la bastida humana, envoltada per l'elegant prosa a què Carrère ens té habituats.