Vidre

«En Clarence va ser el meu únic amic en sentit estricte. M’imagino que hi ha gent que s’estimaria més que digués alguna cosa com ara que en Clarence va ser l’amor de la meva vida. També podria dir que va ser l’avorriment de la meva vida, la nosa de la meva vida, el principal obstacle de la meva vida, que em va impedir assolir coses més elevades, etcètera. Puc dir, sincerament, que va ser la persona amb qui més m’agradava escriure a màquina, i fent servir moltes màquines diferents.» (Pàg. 104)

Quan l’editorial li demana que escrigui un pròleg per a la novel•la del seu difunt marit, l’Edna es proposa escriure un llibre a part. A poc a poc, dins del mosaic de la memòria, va prenent forma la història d’un matrimoni gens ordinari.