Les afinitats electives

A finals del segle XVIII, s'anomenava afinitats electives el peculiar fenomen químic pel qual dos elements associats es disgreguen sota l'acció simultània de dos altres elements, i s'hi associen formant dues noves parelles. En quina mesura aquest fenomen no es dona també en el món dels sentiments humans?
La intervenció de la llei de l'atracció recíproca en les relacions entre el matrimoni Eduard i Charlotte i dos nouvinguts, Ottilie i el Capità, permet a Goethe establir el paral·lelisme entre l'home i la naturalesa. Les forces ocultes de la necessitat guien misteriosament els nostres sentiments. I quan la llei moral ens empeny a corregir-los, el conflicte, inevitable, no té solució.
Presentem, en traducció de Carme Gala, una de les obres mestres de J.W. Goethe, que va concloure, esperit romàntic per excel·lència: "Cal ser geni per a tot, també per al martiri".