Tres estrelles Michelin

Tres estrelles Michelin no és un recull monotemàtic. Es tracta d’un aiguabarreig de sentiments entre els quals cal destacar la nostàlgia (Les dues tàpies, Tot és transparent, Tardoral, La nostra cala…), els somnis (Equinoccial), l’amor i el desamor (Canícula, Carrer avall, La tela blanca…), la crítica social (Tres estrelles Michelin, El violinista, Parc temàtic, El jersei del mestre…), el dolor de les absències (Tu no hi ets, El recordatori, Un mirall esmicolat…) o les pors crepusculars (Un prec, Canvi d’hora, Parc d’hivern, El llibre de les tardes, Arribarà el capvespre…). Alhora, però, l’autor no ha volgut tancar-lo sense deixar oberta, ni que siga lleu, una escletxa a l’esperança per a aquells que tot just acaben d’arribar (Un núvol, Cançó de bressol…).