Nacionalisme

Res de més polèmic que la qüestió de la nació i del nacionalisme. Per a uns, les nacions són entitats atemporals, per a altres creacions recents. Hi ha qui creu que el nacionalisme és un tret de la modernitat, hi ha qui pensa que ha existit sempre i hi ha qui el considera una invenció arbitrària. Els darrers conflictes nacionalistes han fet créixer la connotació negativa del terme, de vegades víctima d’una generalització insidiosa. Però la realitat nacional és polimò el nacionalisme és una de les forces configuradores del món contemporani, per a bé i per a mal. Històricament, ha impulsat l’establiment de la democràcia moderna, basada en la sobirania popular. Té, doncs, un costat alliberador, però també ha inspirat moviments autoritaris. A “Nacionalisme”, un assaig provocatiu, Ernest Gellner examina aquesta problemàtica, la situa en el context de la seua peculiar interpretació de la història i d’una determinada teoria de la cultura, analitza el naixement i les arrels del nacionalisme en el pas del món agrari a la societat industrial, i n’identifica els vincles amb el Romanticisme. A més, investiga les condicions en què el nacionalisme pot ser benigne i aquelles en què condueix a la violència i a la neteja ètnica. Lúcid i a estones polèmic, vehement però sense dogmatisme, Gellner sobta per la seua capacitat de síntesi i claredat expositiva, i combina una pluralitat de perspectives que dóna un caire multidisciplinari a l’assaig, un tret característic del seu tarannà intel·lectual.