Les multituds

Les multituds manté de forma exemplar la seva modernitat. No tant per l'estil de Casellas (vigorós, distorsionant, volgudament aspre i suggerent) com per la temàtica de les narracions: la massa d'individus anònims enfrontada a l'home i a l'artista. Per a Casellas, la multitud és un organisme nou que esborra i suplanta els sentiments i les idees dels individus que la formen.

Al costat d'això, Casellas desplega una crítica ferotge de la seva societat; diu Jordi Castellanos en la introducció: «Casellas plasma situacions de desigualtat i d'explotació; el centralisme, el caciquisme [...]; la demagògia i la capitalització dels mites "nacionals" per part de la burgesia; les repressions que porta a terme la força pública; el fenomen, nou aleshores, de la immigració...».