L'ocell pintat

1939. La guerra esclata la vella Europa i, en un país sense nom, uns pares envien el fill de sis anys lluny de casa per a salvar-lo dels horrors que estan a punt de succeir. Les atzaroses aventures d’aquest nen pel front oriental li mostraran la cara més fosca dels éssers humans en un viatge iniciàtic a la violència irracional i atàvica que, com una energia corruptora, va mutant a través de diferents situacions, escenaris i personatges. L’autor, que volgué «examinar el nou llenguatge de la brutalitat i el seu consegüent contrallenguatge d’angoixa» mitjançant la ficció, crea una paràbola corprenedora i asfixiant sobre la indefensió, la pèrdua de la innocència, la relativitat moral o els clarobscurs de la condició humana en la desesperada carrera de la supervivència.

Amb aquesta primera traducció al català de l’obra, considerada per la revista Time com una de les cent millors novel·les angleses del segle XX, recuperem un relat salvatge i al·lucinant sobre el sentit deshumanitzant de qualsevol guerra.