L'infant de sorra

L'infant de sorra (L'enfant de sable) és una de les novel·les més importants de l'escriptor marroquí Tahar Ben Jelloun publicada per primer cop l'any 1985. Escrita originalment en francès, s'ha traduït a més de 40 llengües, inclòs el català. La segona part d'aquesta història va ser publicada l'any 1987 (La nuit sacrée) guanyant a França el prestigiós premi Goncourt. Un premi que representà per primer cop el reconeixement d'un autor d'origen magribí l'obra del qual fa íntegrament referència al seu país natal.
L'infant de sorra és una història senzillament increïble, angoixant, sòrdida i al mateix temps dotada del realisme oníric dels malsons més retorçats en el marc suggeridor de les mil i una nits: la famosa plaça de Marràqueix. I ens arriba de la mà d'un contacontes que, amb prou feines, aconsegueix digerir la increïble existència de Zahra/Ahmed.
Ofegat per les tradicions i el pes de l'herència, Haij Ahmed visita els fetillers més sinistres per tal d'acabar amb el capritx de la natura que sembla decidida a no oferir-li l'hereu tan desitjat. Cada nou infantament que es produeix a casa de l'Ahmed, la seva ànima es cobreix de dol, de ràbia i d'impotència, alimentant d'aquesta manera la seva bogeria i responsabilitzant la seva dona de la desgràcia de no ser capaç de parir un fill mascle. La pressió social i familiar, així com la importància de l'herència, porten a aquest pare desesperat a prendre una decisió irracional: el proper infantament, el vuitè, serà el d'un mascle sigui quin sigui el seu sexe. Però la natura, inflexible davant d'aquesta aberració, nega el miracle i determina sense compassió el sexe del nounat: una filla. Cegat i ofuscat, Haj Ahmed veu en aquest nou ésser el fill tan desitjat que li tornarà l'honor i el respecte.
“Aquesta història té alguna cosa de la nit; és fosca i tanmateix plena d'imatges; hauria d'afluir en una llum, feble i suau; quan arribem a trenc d'alba serem alliberats, haurem envellit una nit, llarga i feixuda, un mig segle i algunes fulles blanques escampades al pati de marbre blanc de la nostra casa de records”